Publicaciones municipales

TÍTULO
Cap a un pla estratègic per al municipi d'Artà: un nou model d'organització i gestió

ÍNDICE
ÍNDICE

0. Presentació

1. Introducció

1.1. El municipi d'Artà
1.2. Noves exigències de la gestió pública: la necessitat d'un Pla Estratègic per al municipi
1.3. Declaració Institucional per a un Pla Estratègic del municipi d'Artà
1.4. L'objectiu central del Pla Estratègic

2. Etapes i òrgans del Pla Estratègic

3. Diagnòstic i avaluació

3.1. Anàlisi i descripció general de l'entorn

3.1.1. Aspectes demogràfics
3.1.2. Aspectes socioeconòmics
3.1.3. Aspectes mediambientals

3.2. Anàlisi DAFO: debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats per al municipi d'Artà

3.2.1. Debilitats
3.2.2. Fortaleses
3.2.3. Amenaces
3.2.4. Oportunitats

4. Opcions estratègiques

4.1. L'opció conformista de manteniment de les circumstàncies actuals

4.1.1. Descripció
4.1.2. Tendències i canvis en l'entorn que afavoririen aquesta opció
4.1.3. Tendències i canvis en l'entorn que no afavoririen aquesta opció
4.1.4. Estratègies dels principals agents econòmics, socials i institucionals
4.1.5. Conseqüències d'aquesta opció
4.1.6. Possibilitats d'aquesta opció

4.2. L'opció del desenvolupament equilibrat i adaptació a les noves condicions de l'entorn

4.2.1. Descripció
4.2.2. Tendències i canvis en l'entorn que afavoririen aquesta opció
4.2.3. Tendències i canvis en l'entorn que no afavoririen aquesta opció
4.2.4. Estratègies dels principals agents econòmics, socials i institucionals
4.2.5. Conseqüències d'aquesta opció
4.2.6. Possibilitats d'aquesta opció

4.3. L'opció desenvolupista accelerada d'explotació dels recursos

4.3.1. Descripció
4.3.2. Tendències i canvis en l'entorn que afavoririen aquesta opció
4.3.3. Tendències i canvis en l'entorn que no afavoririen aquesta opció
4.3.4. Estratègies dels principals agents econòmics, socials i institucionals
4.3.5. Conseqüències d'aquesta opció
4.3.6. Possibilitats d'aquesta opció

5. Criteris i projectes del Pla Estratègic: sis conclusions per a un objectiu central

6. La participació ciutadana com a eina fonamental del procés per a l'elaboració del Pla Estratègic

6.1. L'Atenció Ciutadana
6.2. La Participació Ciutadana

7. La implantació d'un Pla Estratègic com un nou model d'organització i gestió

7.1. L'Atenció i la Participació Ciutadana com a àrea municipal

8. Conclusions

9. Bibliografia

INTRODUCCIÓN
PREFACIO

La determinació de fer aquest treball per tancar formalment aquest Màster en Direcció i Gestió en l'Administració Local no ha estat gens fàcil. D'entre totes les possibilitats de treball i d'estudi que planteja el complexíssim i apassionant món de l'administració pública i l'amplíssima varietat d'aspectes que ofereix la seva gestió, escollir-ne un ni que fos per desenvolupar-lo mínimament o per aplicar-lo a algun cas concret del nostre entorn més proper, encara ara planteja nombrosos dubtes i disquisicions. Si, finalment, ens hem determinat per treballar l'opció d'un Pla Estratègic per al municipi d'Artà ha estat, bàsicament, per replantejar tot un seguit de qüestions molt vinculades a aquest municipi, la seva administració municipal i l'entorn social en què aquesta se mou i funciona. Tot plegat, vist des d'un punt de vista preferent (la batlia) i tenint al nostre abast tot un seguit de dades, coneixements, informacions i experiències que ens han servit de referència a l'hora de tractar cadascun dels aspectes que s'aborden en el treball.

Ja fa bastants d'anys que les administracions públiques han començat a treballar en termes estratègics, és a dir, planificant el futur a mig i llarg termini i alhora cercant la col·laboració dels diferents sectors polítics, sindicals, econòmics i socials que intervenen en un territori, ja sigui municipal, comarcal o de més ampli abast. La realitat ens demostra, però, que moltes d'aquestes administracions, i les locals d'escassa entitat en la seva majoria -ja sigui per manca de recursos, ja sigui per poc interès o per falta de motivació, etc.- sovint han planificat el seu futur basant-se en la intuïció dels seus màxims responsables. En el món de la política i de les institucions democràtiques d'ençà de la seva existència -el cas d'Artà ha estat paradigmàtic- no han estat gens despreciables les persones o equips de persones que han tengut el do de l'oportunitat i que, sense un diagnòstic exhaustiu, han sabut fer propostes encertades. Però treballar així sempre, també representa una temeritat i comporta la possibilitat de caure en errors que, a la llarga i en molts de casos, tenen difícil solució.

Per això cal treballar de manera planificada, i més en aquests temps que correm, en què tot canvia i passa molt depressa, en què s'han de prendre les decisions d'hora i amb el màxim d'encert sempre tenint en compte tots els factors i condicionants que coexisteixen en un mateix entorn. D'aquí la proposta de treballar en un Pla Estratègic per al municipi d'Artà. D'una banda, per fer un balanç crític a la realitat d'un entorn conegut partint d'una àmplia diagnosi, i d'una altra, per apuntar línies d'actuació adequades per reforçar, millorar o reconduir polítiques errades duites a terme fins ara.

Per a la lectura i anàlisi del present treball però, cal tenir present en tot moment que es tracta plantejament simulat. Tot i que les referències i les dades que s'exposen són perfectament reals i constrastables, tant en la fase de diagnosi com en la d'accions derivades del pla i les seves propostes, hi ha el component de subjectivitat de l'autor que substitueix el preceptiu i d'altra banda fonamental diagnòstic sorgit del consens de la consulta popular i de les importantíssimes conclusions a les que s'ha d'arribar amb els diferents agents socials del municipi. Per tant, ens trobam davant d'un simulacre de Pla Estratègic d'un municipi, Artà, que tan sols pretén posar en situació el lector d'allò que podria representar la implementació d'un procés tan interesant i recomanable com seria aquest i de les conclusions que se'n podrien extreure. Val a dir també, que tot i que es faci ús d'una dosi important d'intuïció i subjectivitat, en tot moment s'ha fet un esforç per bastir un diagnòstic el més complet i coherent possible, tenint sempre en compte tots els factors -positius i negatius- que poguessen completar una visió de conjunt de la realitat actual del municipi, punt on radica l'interès que pot tenir aquest treball.

Finalment, cal justificar la part final d'aquest document, on es fa una referència a la importància que té la participació ciutadana en tot el procés que representa impulsar un Pla Estratègic per Artà i per a qualsevol altre municipi o ciutat. Tot i que pugui semblar una part inconexa i relativament poc lligada al tema clau del treball -el Pla Estratègic- pretén esser una reflexió final que apunta deliberadament cap a un nou model d'organització i gestió en el que, precisament, la voluntat i necessitat d'implantar i posar en marxa un Pla Estratègic per al municipi pot contribuir enormement.

INTRODUCCION

La necessitat d'adaptar les administracions públiques al pas del temps és una constant que ningú no pot negar. Entrats ja de ple en el segle XXI i quan el nivell d'exigència del ciutadans, conscients del paper que ha de jugar l'administració en el seu entorn, ha assolit unes cotes realment importants, cal que les administracions més properes a les seves necessitats es posicionin per poder fer front a les cada cop més exigents demandes dels seus ciutadans.

D'aquí que, amb la voluntat de promoure i ordenar una reflexió col·lectiva sobre el moment actual de la vila d'Artà i el seu futur, plantegem la necessitat d'engegar un Pla Estratègic per comptar amb una eina dinàmica i participativa per a orientar decisions, consensuar objectius i coordinar esforços per formular projectes que facin possible l'evolució de la vila.

El procés d'elaboració del pla s'hauria de fonamentar en la metodologia de la planificació estratègica per poder arribar a definir, amb el rigor tècnic necessari, i basant-se en el conjunt de projectes adients el model desitjat de poble.

La participació, en el cas d'un Pla Estratègic per al nostre municipi, no ha de ser tan sols un fonament metodològic, sinó que ha d'esdevenir una de les essències del mateix pla, des del convenciment que el municipi no és solament un territori físic, sinó, sobretot, un conjunt d'entitats, activitats i persones que omplen i donen sentit a aquest territori.

Per tot això intentarem fer una reflexió particular -però amb pretensions de caràcter col·lectiu i fonamentada en gran part en la intuïció- en la que partint de la realitat actual del municipi, s'identifiquin els factors favorables a l'assoliment de l'objectiu central del pla, els desfavorables, les amenaces, les oportunitats i, en definitiva, les opcions estratègiques que d'acord amb tots aquests factors esmentats poden ser susceptibles de ser recollides o rebutjades per traçar futures línies d'implementació.

Alhora, el Pla Estratègic també ha de ser un instrument per generar i promoure projectes engrescadors que permetin identificar els artanencs i les artanenques amb el seu municipi. Així, un cop definits els criteris i projectes d'actuació per a cadascuna de les línies estratègiques a seguir, aquests podran ser debatuts, consensuats i considerats claus per possibilitar la transformació de la vila. Aquesta transformació, precisament, serà la conseqüència final de posar en pràctica els criteris i projectes d'actuació que hauran assumit les principals entitats, institucions, empreses -la majoria dels ciutadans, en definitiva- que actuen dins els poble.
Però anem a veure com és el municipi d'Artà i quines són les principals característiques que caldrà tenir en compte a l'hora d'engegar tot el procés que implica l'elaboració d'un Pla Estratègic aplicable a un entorn determinat.

AUTOR
Montserrat Santandreu Ginard

E-MAIL
MONTSERRAT.S@terra.es