LIBRERIA PARA LA ADMINISTRACION LOCAL: La Web Municipal , La web de los ayuntamientos

TÍTULO
El quadre de comandament com a eina de gestió estratègica

ÍNDICE
ÍNDEX

1. Introducció

La ciutat de Mataró

Noves exigències de la gestió pública

Lavaluació

2. Un nou model dorganització i gestió

Presentació

Descentralització

Orientació als resultats

Transversalitat

Qualitat

Professionalització

3. El Quadre de Comandament

4. Conclusió

INTRODUCCIÓN
UN NOU MODEL DORGANITZACIÓ I GESTIÓ

Presentació

LAjuntament és la institució més propera al ciutadà, lòrgan de govern més immediat on recórrer per a buscar solucions als problemes i, per a molts, lúnic punt de referència administratiu. Segurament perquè des de lAdministració Local sha donat resposta a les demandes veïnals malgrat les dificultats, unes institucions sense suficients recursos econòmics que han hagut de fer front a les mancances més elementals. Durant més de vint anys els ajuntaments han aconseguit moltes millores i sha donat fluïdesa a la participació ciutadana, símptoma de la voluntat democràtica municipalista.

Malgrat tot això, encara shan de canviar i millorar moltes coses, Jordi López Camp i Albert Gadea Carrera (1998) en el llibre Servir al Ciudadano, Gestión de la Calidad en la Administración Pública, enumeren una sèrie daquests problemes que pateix lAdministració

- Ineficàcia.

- Manca de flexibilitat per adaptar-se a noves situacions.

- Imatge molt negativa del funcionariat.

- Impotència dels polítics per a transformar lAdministració Pública.

- Ineficàcia en la contenció de la despesa.

.../..

Làmbit local és lespai més proper als problemes i als subjectes que interactuen en la nostra societat. És lentorn on laplicació de les polítiques públiques i la intervenció privada, i on les necessitats no satisfetes es fan més evidents; constitueix, doncs, un espai que requereix lestimulació i laplicació de polítiques econòmiques i socials innovadores.

Per tal de donar resposta a aquestes demandes, el model organitzatiu del govern local ha dadoptar la forma demprenedor social, amb capacitat per intervenir en les complexes xarxes socioeconòmiques en què participen organitzacions públiques i privades. Aquesta intervenció ha dimpulsar i fomentar les capacitats públiques i privades en la línia de generar activitat econòmica i ocupació, estimulant dinàmiques que minimitzin els efectes perversos del mercat que deriven en processos dexclusió social.

Lorganització municipal esdevé així linstrument material mitjançant el qual els equips polítics elegits per formar govern executen les seves polítiques públiques. La dimensió, el perfil, els requeriments i les prioritats daquesta organització vindran condicionats, entre daltres, pels objectius de govern que conformen aquestes polítiques. És a dir, lorganització municipal desplegarà les seves activitats amb la finalitat dadquirir, desenvolupar i utilitzar els recursos de què disposa per obtenir els resultats desitjats, en una situació en què hi ha incertesa o dissensió sobre les alternatives a triar.

Des daquesta perspectiva, totes les persones que actuen i tenen incidència en lentramat municipal (govern, partits polítics, associacions, ciutadania, lobbies, funcionariat, etc.) treballaran per generar i satisfer els respectius interessos els quals es concretaran en uns objectius capaços de mobilitzar cap a una estratègia basada en la seva posició i/o poder.

Aquesta dinàmica de decisions i processos dinfluència sescenifica en un entorn caracteritzat per lescassesa de recursos. El control, doncs, daquest recursos per part del govern, o per part dels lobbies amb capacitat de generar aquest control, esdevindrà decisiu. Com també el control dels òrgans que presten o produeixen serveis i daquells que tenen com a missió la gestió dels recursos necessaris per dur a terme aquesta prestació o producció.

Aquest òrgans podran ser personals, tecnològics, materials o financers, però hauran destar directament relacionats amb els objectius polítics i estratègics que els equips de govern decidiran en cada moment. És a dir: lactuació en el territori i els serveis orientats a les persones informaran el model dorganització que en cada moment ha de prendre lestructura municipal. La participació i la territorialització esdevenen factors claus per reduir les distàncies entre els ciutadans i les institucions locals, proximitat que ha de generar un valor afegit suplementari en la recerca de solucions adaptades a les noves demandes i circumstàncies socials.

Segons aquesta perspectiva, lorganització municipal evolucionarà des duna estructura de prioritats, basada en la gestió dels mitjans, vers una organització fonamentada en les finalitats (objectius). Es tractarà, doncs, de modificar les tendències tradicionals que conformaven uns processos de decisió directament vinculats als òrgans situats en les òrbites econòmiques i financeres, per tal de tendir a la recerca dun equilibri entre allò que es vol aconseguir (voluntats polítiques) i allò de què es disposa (recursos financers i econòmics).

Situats dins daquesta estratègia, la formulació dels objectius polítics restarà condicionada, en primer terme, per les accions plantejades sobre el territori i sobre les persones i, en segon terme, per les restriccions imposades pels recursos organitzatius, econòmics i financers. Lequilibri entre aquestes magnituds shaurà destablir seguint aquesta seqüència, i no a la inversa. És a dir, allò que es vol aconseguir serà la variable que condicionarà els recursos disponibles.

Per entendre amb claredat els canvis previs que shan impulsat, és fonamental referir-nos al Pla dActuació Municipal aprovat pel Ple de la corporació on es fixen la descentralització, la orientació als resultats, la transversalitat, la qualitat i la professionalització com a principis que han dinspirar lacció de ladministració municipal en la recerca dun millor servei al ciutadà

descentralització, estructurada al voltant de dos dimensio

Una primera denominada descentralització funcional, directament lligat per una banda, a la descentralització de la gestió dels recursos estratègics (econòmics, humans i dinformació) i la potenciació, proximitat i responsabilització dels centres gestors (departaments, organismes autònoms i societats ); i per laltra, a la introducció i perfeccionament de les noves tecnologies de la informació i a la versatilitat que ofereixen des del punt de vista de la gestió: la possibilitat que un ciutadà o una ciutadana puguin presentar en qualsevol oficina municipal una instància, la sol·licitud duna llicència, o un certificat d'empadronament vindrà únicament limitada per les capacitats tecnològiques i les portes obertes que vulgui mantenir l'Ajuntament (incloses les virtuals).

Una segona, denominada descentralització territorial, que fa referència al model d'intervenció de què es dota l'Ajuntament per actuar a la ciutat. L'organització del treball es farà sobre la base de la variable territori, dins del qual s'estructurarà de forma sectorial o per disciplines professionals.

Uns exemples que poden il·lustrar aquest grau són els programes transversals, els equips territorials de l'àrea de serveis personals, els agents de barri, la distribució pressupostària sobre la base territorial, i altres.

La dialèctica i l'equilibri entre l'organització territorial i la sectorial que formen la trama i lordit del teixit de lactuació municipal- centraria la discussió al voltant d'aquest grau i afavoriria la transversalitat en lacció municipal.

Orientació asl resultats. Una administració orientada als resultats és aquella capaç de direccionar totes les seves activitats cap a la consecució daquells productes o serveis que veritablement interessen a la societat que es pretén servir, tractant de proporcionar el millor valor amb els recursos disponibles.

Transversalitat, entesa com una acció coordinada dels diferents serveis municipals des d'unes missions o línies estratègiques compartides. L'acció coordinada en un determinat territori o població de les diferents polítiques sectorials.

Qualitat, com un compromís permanent de millora respecte del que fem, com ho fem, per que ho fem i per a qui ho fem, sense perdre de vista que treballem per que els que hi treballen directament amb la ciutat i el ciutadà el facin en les millors condicions possibles. Qualitat entesa també com un atribut i indicador bàsic i imprescindible a incorporar en la prestació dels serveis públics i en la cultura de l'organització municipal.

Profesionalització. Una organització que assoleix una gestió professionalitzada és aquella capaç de tractar els seus recursos humans com lactiu més important

AUTOR
Torrejón Comino Francesc

E-MAIL
ftorrejon@ajmataro.es